Després de graduar-me a la universitat, vaig treballar al departament d'obstetrícia i ginecologia d'un hospital de la ciutat. Només tenia un any quan l'Aki i jo ens vam casar. L'Aki és tres anys més gran que jo i fa quatre anys que treballa com a responsable de control de qualitat en una empresa estrangera.
Quan els meus companys de feina sortien després de la feina o es divertien a les discoteques, el cotxe d'Aki sempre conduïa ràpidament al meu apartament. El seu cap diu que l'Aki és el xinès que veu com una família amorosa. .
Kei m'estimava molt. Em va recollir cada dia tret que hi hagués circumstàncies especials. Quan surto del cotxe, acostumo a saltar darrere de la seva generositat. Va girar el cap, em va fregar el nas suaument i va dir: "Ya, realment m'has fet malbé". Mentre deia això, vaig notar la brillantor d'amor als ulls de l'Aki. Vaig estrenyir els ulls, aixecar una cella i li vaig llançar: "La meva dona només hi és per tocar. Llavors l'Aki va bufar una lleugera brisa als meus peus i aviat vam estar de nou a la casa del sisè pis.
Fa sis mesos que estem casats i sempre ens hem estimat molt. Havia dormit al llit amb l'Aki des de la tardor, cobert amb una gran i còmoda manta de seda, i em vaig quedar gairebé totes les nits excepte les vacances.
L'Aggie es va estirar al llit i em va mirar sortir del bany.' Bé, la teva pell és tan llisa i delicada com un mapa i no puc evitar mirar-la.' Em vaig enfilar al Llit com un ocell dodo. . Vaig posar els meus braços estesos còmodament al meu costat i vaig dir: "Ja saps, Aki, els teus braços són un llit càlid. Aquí la meva ment i el meu cos estan en pau”. L'Aki el va abraçar fortament, jadeant i nu. Vaig poder sentir clarament la seva calor corporal augmentant. Érem com dos focs que aviat cremarien junts.
Estava més ocupat que l'Aki i sovint em recollien al cotxe de la unitat per fer operacions nocturnes. Cada vegada que emergia de la calidesa de la manta, l'expressió hosca de l'Aki em tornava a fer camí. L'Aki va dir: "Oh, dormo tan bé amb tu als meus braços. És una nit trista sense tu.” D'aquesta manera depeníem els uns dels altres; com dos nens, no estàvem acostumats a estar separats ni un dia.
El 2006, l'hospital enviarà algú a Pequín per a estudis posteriors. Va ser una oportunitat rara i els metges del departament ho van agafar i ho van sospesar una i altra vegada fins que el director va decidir deixar-me anar. Intentant contenir la meva emoció, vaig trucar a l'Aki i li vaig dir la bona notícia. En aquell moment, la veu aguda de l'Aki es va calmar de sobte i va preguntar suaument: "Quant de temps ha passat?" Vaig preguntar, i de seguida em va fer mal el cor. Sabia que l'Aki era reticent a deixar-me anar. Després de tot, Pequín es trobava a gairebé mil quilòmetres de la nostra ciutat. La tristesa de la separació havia aclaparat l'alegria que sentia ara. Trigarà un any.” Les paraules em fallen i de sobte vaig esclatar a plorar.
.
L'Aki-chan em va recollir després de la feina. L'aire del cotxe estava apagat i ens vam quedar bocabadats de riure. A casa, l'Aki era com una albergínia farcida fins després de sopar. Vaig posar el meu braç al voltant de la seva cintura i li vaig dir: "No facis això, o digues al director que deixi marxar algú més", vaig dir suaument. Els ulls d'Aki eren carmesí i va girar el cap cap a un costat. Em va abraçar i em va dir: "Sé que vols anar-hi. És que Pequín està tan lluny. Com puc garantir que estaràs sol? A més, no sé com passaré una llarga nit sense tu." Vaig dir: "Ens enviem missatges de text cada dia. O pots venir a mi des de Pequín." L'Aki va riure: "Sí, estudiaràs i estaràs ocupat cada dia. A més, he de treballar i no puc caminar. Intentaré aprendre. Estudiaré molt. Estic esperant que tornis".
Quan vaig arribar a Pequín, de sobte em vaig veure envoltat d'una vida ocupada. Havia perdut dos quilos en només un mes. L'Aki em trucava cada dia i em demanava que em cuidés perquè no es cansés massa. Estava tan ocupada amb la seva feina que sovint penjava sense dir una paraula i enviava text rere text sense tenir temps de llegir-los. Només a la nit al llit tinc temps de llegir-los un per un. Estava tan cansat durant el dia que llegia i llegia molt, em cremaven les parpelles superior i inferior i em vaig adormir al cap d'una estona.
El temps va passar volant i abans que te n'adonis, havien passat sis mesos. Amb el pas del temps, el número de telèfon d'Angie es va reduir i el seu nombre de missatges de text va baixar de 12 a 1 o 2 al dia. Vaig estar ocupat a la taula d'operacions tot el dia i no vaig tenir temps per pensar. Només vaig sentir que l'Aki s'estava acostumant a la vida sense mi i que estava bé.
Finalment l'entrenament va acabar. Aquell dia, l'Aki va venir a buscar-me a l'aeroport. Era alt i guapo com sempre ho és des de la distància, així que vaig córrer cap a ell i l'Aki em va abraçar. Un moment després em va mullar la cara i van ser les llàgrimes d'Aki. Tornaràs tu o algú mai? L'Aki em va fer un petó i em va dir: "No, no saps quant et trobo a faltar".
Tot era familiar a la nit: les llums, la música, la suor, la colònia. Una passió perduda feia temps que cremava dins meu. Els braços de l'Aki encara estaven calents i el meu cor es va fondre. Vaig murmurar: "Aki, diuen que una dona necessita un home que dormi bé. Ets un home per a mi.” Els petons de l'Aki, com els d'un fan, van caure a poc a poc. Però el gust d'aquells petons va canviar una mica. Quan ell i jo vam ser un, em vaig sentir encara més fora de lloc. L'Aki sempre m'havia estimat molt. Quan dormim junts, els moviments eren molt suaus. Però ara de vegades era bastant difícil. Un dolor em va atravessar, el vaig allunyar i vaig dir: "Aki, em vas fer mal. Com creus que has canviat?” La seva cara estava enrojecida i tranquil·la. D'alguna manera mai podríem tornar enrere en el temps. L'Aki va seguir el seu ritme de prop i no va poder evitar gaudir.
Havíem perdut la coordinació que teníem a causa dels nostres problemes sexuals. Cada vegada reduïa molt el suau joc preliminar i m'entrava directament. A més, cada cop que dormim junts, deixava de parlar. Després de l'esdeveniment, sempre es va girar i es va adormir immediatament.
De tornada a l'estudi, estava ocupat amb la feina. Aquella nit, quan planejava l'operació, vaig anar a casa després d'arribar a l'hospital perquè l'índex fisiològic del pacient havia canviat i no era apte per a una intervenció immediata. Quan vaig obrir la porta del meu apartament, l'habitació estava completament fosca, només la porta del bany estava il·luminada. Vaig pensar: Per què l'Aki voldria dutxar-se enmig de la nit? Vaig obrir la porta del bany. El bany molt il·luminat estava ple de boira i l'Aki estava ocupat amb el cos de la seva petita nina True Love. Em va mirar i es va aixecar com si s'hagués electrocutat. Els seus llavis tremolaven mentre preguntava: "Aki, qui és ella? Què hi fa? L'Aki es va posar a cavall de mi, em va abraçar i em va dir: "És només una nina d'amor. Em sento tan sol sense tu Me n'ocuparé jo.” Les llàgrimes van fluir pel meu rostre i finalment vaig entendre per què l'Aki estava sent tan groller i silenciós. Aquest ninot real no tenia vida, però no era rival per a mi, però encara hi havia una "tempesta" al meu cor.
Amb llàgrimes als ulls vaig dir: "Aki, he tornat. Si us plau, no els feu servir més”, i l'Aki em va mirar i va assentir.
Però per molt que ho intentés, no hi havia sexe. Era tard a la nit i em vaig despertar i vaig trobar que l'Aki havia marxat. Vaig sentir un lleuger soroll fora del meu dormitori. Encara hi havia un buit a la porta del bany per on la llum queia en un angle. Vaig caminar amb precaució cap a la porta i la vaig obrir per veure una nina d'amor estirada a terra. La "ella" nua és eternament jove i té un bon cos. El meu amant també suava... La seva cara estava plena d'una emoció que feia temps que no veia, oi
d tot el seu cos cremava de passió com el foc.
L'Aki em va fer posar a la gatzoneta i vaig veure una cara de culpa i vergonya. Va dir: "Sí, ho sento, no he pogut evitar-me".
Em vaig congelar a la llum i vaig sentir bategar el meu cor. Fora de la finestra, el vent udolava com un crit del meu cor. Sabia que l'Akihiko havia estat segrestada per un "ninot d'amor". Aquesta "nina d'amor" no necessitava competència, però no es podia superar.
